El Raatuse 22 no només és un dels carrers més importants de Tartu sinó que és el nom de la residència on m'estic i m'estaré durant aquest 6 mesos. L'equivalent gironí sería el carrer de la rutlla però molt menys densament poblat, urbanitzat i transitat. 6 pisos, uns 20 apartaments per pis, 6 persones per apartament. El meu el 470, i en aquest l'habitació 3.
Passen poc més de 8 minuts de les 7. N'hi ha qui ja s'està fent el sopar, jo encara no m'he acostumat aquest timings, menjo quan tinc gana i així em va. Algu truca a la porta, és en Christian. Natural de Finlàndia, ha acabat a Tartu per fer realitat el seu somni, estudiar medicina. Al seu país natal és molt, o més ben dit massa car i complicat. La mobilitat d'estudiants en busca d'una nota de tall més asequible tampoc és prerrogativa nostre.
En Thibou, francès tot ell, està cuinant, casi ni s''ha molestat. Ha assentit amb el cap. Té molts problemes amb la llengua, més que jo diria que ja és dir!!!!! A vegades el lèxic, la semàntica i la gràmatica l'abandonen i no sap com reaccionar, em fa pensar amb en Harpo Marx. Diria que s'anyora molt. Es passa gairebé els vespres a la seva habitació, parlant amb la seva família i amics.
I sense trucar acaba d'entrar la Karin, Austríaca i estudiant d'econòmiques, està com una cabra, tan riallera i inquieta no sembla pas haver crescut en un ambient de pietisme protestant. Sempre en porta alguna de cap. Diu a tothom que ha vingut a l'Europa Bàltica per enfrontar-se a noves experiències acadèmiques. A mi però, m'ha confessat que ha vingut a oblidar.
Si en el fons som tan iguals
