southern healt (i2)

Sabia que hi havia la possibilitat de tornar a caure malalt. Ara m'estic preguntat per l'extensió d'aquesta sèrie. Anem per el segon capitol i encara no he arribat al segon mes.

Ho haig de reconèixer, ara és una mica diferent,l'abatiment es superposa a les congestions, però molt em temo que, en el fons, es deu al mateix. Una lluita entre el meu cos i la meva naturalesa contra aquest clima i les seves inclemències. Sense anar més lluny, avui 6 graus tot el dia, amb una pluja incessant però d'escassa intensitat. Ja he desenfundat la jaqueta d'hivern.

I d'això que en pot resultar?? Doncs que aquesta massa orgànica composada des de grasses a calci passant per H2O repartida al llarg d'1'83 cm ens surti rebotida...i de caps al llit, una estona encara que sigui a deixar el cap en blanc.

growing up

Ha plogut molt des de la última vegada que vaig escriure aquí. A mi m'han passat bastantes coses. He començat a ordenar la meva vida, em començo a acostumar a l'estil de vida bàltic. També he tornat a atravessar una frontera, he estat gairebé una hora retingut en una espècie de llimb jurídic, el que es coneix vulgarment com a terra de ningú. He respirat a Rússia, he navegat pels canals que encerclen Sant Petersburg. He fracassat en l'intent de comprendre Peter The Great, tenia el golf de Finlàndia davant meu, aquella espessa boira i aquella brisa gelada...No vaig poder entendre que el va empenyer a actuar perseguint la magnificiènça. Potser havia dormit massa poc.

No he deixat que els dies s'esvaïssin davant meu, els he intentat aprofitar el màxim i he contemplat, astorat, resignat i impotent els descens de les temparatures. Es mantenen estables, però baixes. Sembla com si no admetessin nombres de dos digits.

I avui, després d'una tarda del tot metafísica, especulant sobre el comportament humà i les experiències, he decidit tornar a escriure. Per què la seriositat tornarà, com tornen els dies llargs i lluminosos, i amb ells el capteniment i la intransigència. És qüestió d'absències momentànies.