La hanseàtica Tartu ja està tot empastifada de llums i altres decoracions nadalenques. Quin fàstic. Bé, potser és una manera de suplir la manca de llum que en les darreres setmanes està arribant a uns límits insospitables. No recordo quan va ser la última vegada que vaig veure el sol. En part també és culpa meva. Estic vivint de nits i els dies són molt curts.
Però tornant a on anava. Hi vaig pensar, sempre miro de tenir-ho tot present, càlculs anticipatoris que pretenen congelar qualsevol emoció. Em vaig dir a mi mateix: "les decoracions nadalenques marcaran l'inici del compte enrere". I és ben cert, ja he passat l'ecuador de la meva estada. Només em queda aprofitar al màxim el temps.
