Has aparegut en els meus somnis...m'has dit, amb una inusitada franquesa, que tu faries al mateix, que m'hi llençi de caps. Quan tot ja hagi passat, com tans altres cops o com per sempre (per què amagar-ho), seré capaç de veure-ho tot clar. Si mai he estat capaç de veure-ho...si mai he pogut, si mai he estat capaç....
Però, per avui millor acabar aquí, aquest tipus de reflexions no estan permeses en el país de l'ociositat perpètua.
