A mi no em fa res que l'ascencor no funcioni. He viscut fins fa ben poc en un àtic d'un edifici que mai n'ha tingut. En canvi, la Sinni arriba esbufegant al 4rts pis. Com Estònia, Finlàndia no es caracteritza per ser un dels països més muntanyosos d'Europa, almenys en la zona on ha crescut.
M'acabo d'acomiadar d'ella i sense haver pogut entrar del tot la clau en el pany, sento un erupte d'un volum descomunal. No podia ser cap atre que en Wolfrang, la cabra tirolesa. Pur nervi, energia en constant moviment. Des d'un poble perdut entre al fronera d'ALemanya i Àustria passarà tot un any acadèmic a Tartu per aconseguir els credits que li falten per obtenir el grau en mestre d'educació física. Per cert, cada dia estic més convençut que va arribar a Tartu corrents o potser saltant.
Està assentat al menjador, on sorprenent regna el silenci. La situació s'ho val, hi ha una partida de pòquer en joc. Sobre la taula, unes quantes cartes, 187 corones i set llaunes de cervesa. Asseguts en Wolfrang i en Gevin.
Em sorprén veure'l. Seriós però afable al mateix temps, intorvertit però tampoc en excés, sempre troba algunes paraules per inercanviar, i tranquil, molt tranquil. Aquella tarda me l'he trobat al pont que porta a la Raeskoja plats. Tornava del Tustu Teatrimaja, on després de fer cua durant 35 minuts ha vist com penjaven al cartell de "sold out". Jo anava al Wilde café, a passar una estona. Em pregunta què tal la tarda i li responc la veritat, que el Wilde estarà tancat tot el cap de setmana i m'he quedat amb les ganes. Somriure de complicitat. Deu ser per aixo que ens portem tan bé.
I les 187 corones que van cap a la cartera d'en Gevin. I en Sergio ja té apunt els fussilli. En Pierre surt de la seva habitació, ens demana que no fem massa soroll. Passen 27 minuts de la una de la matinada, demà té classe a les 8.
Un dimecres qualsevol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada