La meva frugalitat mediterrània i estoïca de que tan he presumit durant aquest primer mes, s'ha revelat inoperant, afegiria, d'una inusitada inoperància. He caigut a la primera de canvi. La primera baixada brusca de temparatures m'ha convertit en un sac de gèmecs, que es cargola i recargola en el llit amb les cavitats nassals embussades.
Dècimes de febre, té calent, malestar generalitzat i soletat. És dijous a la nit, tothom a sortit i qui no es reserva per l'èxode del cap de setmana.
I hom es pregunta, Marc Aureli, que vas arribar a veure mai el Bàltic?? Potser que durant aquest sis mesos passi de les nous, l'enciam i els perots vermells per endinsar-se en el món de les grasses saturades i per saturar que mantenen el cos calent. Començo entendre per què el menjar és tan asqueròs aquí. Una altre cas de l'estreta col·laboració entre la humanitat, el paissatge i el clima.
Em vaig a escalfar més aigua.
PD.- Que no us passi pel cap preocupar-vos, estic bé
1 comentari:
si no escrius més potser si que ens pensarem que estàs més xungo del què dius, què tal les temperatures? una abraçada i continua delectant-nos amb les teves notes de viatge. MuaK
Publica un comentari a l'entrada