dilluns, de setembre 04, 2006

Tancant el primer cercle

Torna a estar tapat i aquest cop plou amb més ganes, amb més força. La treva només va durar unes quantes hores ahir, suficients per passejar...i quin passeig!!!!!!! del casc antic de la ciutat, al barri de les cases de fusta per acabar estirat (i rendit) al bell mig d'un dels molts parcs que hi han dispersos per la ciutat.
El primer diumenge a Tartu, entre la impotència de no trobar les paraules per traduïr els meus pensaments i l'autocomplaença de sentir-me orgullós de no fer res. Fou culpa de la treva?! O potser d'un mal despertar després d'una migdiada en un llit d'herba?! La veritat, ni m'importa, era el meu primer diumenge.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

A partir d'ara ja et seguiré, he estat molt liat amb les primeres barraques de l'Escala, les quals, per cert, han sigut un èxit. A reveure!!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Dimecres 6 de setembre, decideixo anar a Olot a veure una de les últimes bandes que m'han fet vibrar, és a dir, The Bon Scott's Band. Al matí m'he d'aixecar a les 6:30 per anar a treballar, però veure al Gnappos fer d'Angus Young s'ho val. Sorpresa, no toca el Gnappos, qui ho fa? Ismael Berenjena. Concert molt fluix: o no està capacitat per fer els solos de l'Angus o fa poc que hi toca i li falta pràctica. Flipes, oi? Jo també.