Avui ha estat el primer cop que he obert els ulls a Tartu, a l'habitació 472 de Raatusse 22. El que m'ha despertat no han estat raigs de sol que entraven per la finestra, (el dia està tapat avui) sinó el soroll de les màquines d'uns obrers de la construcció. Em pensava que això de ser un país en permanent construcció només era prerrogativa nostre. Al treure el cap per la finestra he vist que era una simple reparació.
Acabava de deixar enrere la meva primera nit com estudiant erasmus de ple dret. "Partying out", en un bar gegant on serveixen unes gerres de cervesa proporcionals a les dimensions del local. I allà doncs algu aboslutament nou per mi, gent que t'entra a la primera, amb els qui t'has d'introduir amb un idioma que no és el teu. Però t'ho has de prendre amb calma. Al cap i a la fi, és un joc d'igual a igual, ningú parteix amb avantatge. Tothom és nou al país i tothom ha vingut a fer més o menys al mateix. Crec que vaig estar a l'alçada de les circumstàncies, bàsicament per què havia assumit això.
I la meva aventura a Tartu comença a prendre forma, amb les primers personatges, en Sergio el meu company d'habitació i qui m'introdueix per tot arreu, francesos, alemanys, finnesos, polacs, txecs....
Una Europa molt jove
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada