Fa dos dies que els raigs de sol no em desperten al matí, més que res per què des de dimecres que tot està molt tapat. No acabava de ploure, ho fa intermitentment i amb escassa intensitat. Però aquesta climatologia té un efecte invers al esperat vers el meu estat d'ànim. No m'he deprimit, ans el contrari, em passo el dia regalant somriures. Potser per què ja conec a gent de tots els països d'Europa, des d'Hongria a Bielorússia pasant per Xipre.
Sigui com sigui, ja estic passant l'estat d'impass dels primers dies. ja tinc un compte corrent al Hansapank, un tarjeta SIM amb número estonià pel mòvil....però va haver-hi un moment que, indefectiblement, va marcar el pas d'un estat a l'altre. Va ser ahir al matí, al Mämmam Café, on em vaig fumar l'últim ducados
1 comentari:
el sol l'acabaràs trobant a faltar però encara més els Ducados :)
Escrius molt i molt bé!
Publica un comentari a l'entrada